dimecres, 29 d’abril de 2009

“La tanca de Can Membre i una visió urbanística de futur per al poble”

A causa de les diferents notes espargides pel poble, l’Associació de Veïns XALOC va veure convenient organitzar una xerrada on poder aclarir la qüestió; conseqüentment va fer la següent convocatòria:

L’Associació de Veïns XALOC organitzà una Xerrada Informativa, dijous, dia 16 d’abril de 2009, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Municipal, a la plaça de L’església: “La tanca de Can Membre i una visió urbanística de futur per al poble”, a càrrec d’ una representació de l’Ajuntament i de Joana Mª Petrus, cap del Departament de Ciències de la Terra, de la Facultat de Geografia de la UIB; modera l’associació de veïns d’Es Pla de na Tesa.

A l’hora anunciada hi hagué tanta gent per participar en la xerrada que el local resultà totalment insuficient. Es cregué oportú poder fer la reunió dins l’ample temple parroquial. L’església quedà quasi plena; s’hi calcula una assistència de 120 persones. La reunió durà fins més de les 10 del vespre. Cal lloar que el temple parroquial esdevingués una “casa del poble”.

RESUM DE LA XERRADA

Començà en Toni Ramis, que actuà en nom de l’Associació de Veïns, presentant els representants de l’Ajuntament. els regidors: Sebastià Frau, Bartomeu Oliver, Joan Femenias i Maria Calafat, el tècnic Juli Alba i la professora de la Universitat: Joana Maria Petrus.

El tècnic municipal informà sobre el solar esmentat, dient:
Encara no hi ha un projecte definit sobre la tanca de Ca’n Membre.
L’any 1975, el solar havia estat catalogat com a zona verda; l’any 1987 passà a ser considerat solar normal; finalment, l’any 1999, amb les actuals normes subsidiàries, quedà inscrit com a solar d’actuació aïllada; pot servir per a eixamplament del carrer, zona verda, espai d’aparcament, etc.
L’Ajuntament pretén conservar els elements significatius: porxo, algunes parets, l’hortet; vol deixar-hi una zona verda i destinar un espai per a uns 15 aparcaments que serveixin a aquelles persones que, per exemple, vagin a comprar el pa. Cal dir que a la UIB hi sovintegen espais amb arbres i per a aparcament de vehicles..
És tracta d’un tema obert; a l’Ajuntament ens sentim sensibles a les inquietuds dels veïns del poble.

La professora de la Universitat explicà aquests temes:
El municipi més complex de Mallorca, després de Palma, és Marratxí, perquè no hi ha un casc antic consolidat. El nucli més antic, Marratxinet, en els últims anys ha passat solament de 17 a 36 habitants.
Després de la Conquesta, al segle XIII, aquest territori pertanyé al bisbe de Barcelona i fins a l’època moderna fou quasi propietat exclusiva de grans propietaris agrícoles.
Només per evitar imposts que es pagaven a Ciutat es consolidà Es Pont d’Inca en el segle XIX. I s’hi feren moltes fàbriques.
Els nuclis històrics de Sa Cabaneta, Pòrtol, Es Pla de na Tesa i Es Pont d’Inca, provinents dels segles XVIII i XIX, gairebé no tenen relació uns amb els altres i la proximitat amb Palma ha fet que la població de Marratxí creixés enormement,com a part de l’ària metropolitana de la gran ciutat que té més de la meitat de la població de Mallorca.
La manca d’una autèntica població, com a nucli antic, ha provocat la manca de sentit d’identitat de poble, perquè han faltat llocs on compartir feina, lleure, costums, etc. Marratxí ha quedat un poble despersonalitzat.
Més que com a urbanitzacions a l’americana, Marratxí s’ha desenvolupat dins els criteris dels suburbis de les grans ciutats industrials del segle XIX.
A les poblacions de la Mediterrània bona part de la vida es fa encara al carrer com a lloc de convivència i comunicació. A moltes ciutats i pobles, però, el cotxe ha ofegat la convivència convertint els nuclis urbans en pobles-dormitori. Així, malauradament, ha succeït a Marratxí.
Tenim avui molts barris sense personalitat; els seus residents mai posaran interès en participar en la vida del poble. Això sobretot s’ha produït durant el “boom” de la construcció dels últims anys. (Cal recordar un curiós detall: a Marratxí actualment hi ha un 12% d’edificis buits; una quarta part d’aquestes cases es troben a Es Pla de na Tesa).
EL FUTUR DE MARRATXÍ DEPÈN DEL MODEL DE VIDA QUE VOLEU POSAR AL VOSTRE MUNICIPI. Marratxí no ha de servir per satisfer les necessitats de Palma. Caldria arribar a una mancomunitat amb la gran ciutat.
Respecte al tema del solar, objecte principal d’aquesta reunió, vull dir el següent:
Si només interessa l’aparcament, mai aquest problema podrà ser resolt completament.
Es Pla de na Tesa és el nucli de Marratxí que conserva més caràcter propi i el seu desenvolupament pot ajudar a estructurar millor el conjunt del municipi.
Cal preservar aquest nucli i assegurar els elements que permeten mantenir les relacions interpersonals i la convivència.
Una de les millors maneres de relacionar-se la gent es troba anant a peu.
Es Pla de na Tesa té molt limitada l’expansió: Son Bonet, municipi de Palma, segon cinturó.
Cal defensar i protegir el poc espai que li queda a Es Pla de na Tesa.


INTERVENCIONS i RESPOSTES

Vull fer constar que normalment no es demana el parer del poble. Vegeu alguns exemples: Es tomà la vella casa d’Es Central sense que ningú n’estàs assabentat. Per arreglar la voravia del costat de l’escola es tallaren els grossos arbres de moreres que hi havia. Es completà el camp de futbol de Can Gaspar sense deixar-hi lloc per a aparcaments... Ara els comerciants hem demanat que els cotxers puguin aparcar vora la plaça de 5 a 19 minuts. (Miquel Vidal)

No és convenient fer un aparcament al solar de Can Membre. Afegiria encara més tràfic. Cal no emprar tant el cotxe. És millor fer aparcament per a bicicletes i anar a peu. (Catalina Oliver)

Hem d’aprendre a anar a peu dins el poble. A les voravies no hi ha d’haver postes i han de ser accessibles a tothom. A la plaça no ha d’estar prohibit que els infants hi juguin a pilota. No s’han de crear nous problemes. (Francisca Pizà)
Els postes als carrers són competència de GESA i Telefònica. El carrer Weyler pertany al Consell de Mallorca; l’Ajuntament ara no pot controlar el seu tràfic ni posar-hi aparcaments. L’Ajuntament fa tot quant pot. Totes les voravies del poble compleixen les normes d’accessibilitat. La prohibició de pilotes a la plaça fou demanada pel rector. (Sebastià Frau)
Però solament durant el temps de la missa (Miquel Company, rector)

No estic d’acord amb fer un aparcament a Can Membre. Som nouvinguda; he vingut a viure a Es Pla per trobar-hi les qualitats de poble. Volem un poble com pertoca. No m’agrada la situació de les aceres perquè una persona no té dret a ser minusvàlida. I respecte al “camí roig” vull dir que està massa brut, que hi manca llum i les faroles estan rompudes. Deman: quan es preveu fer una recollida selectiva de fems? Es Pla de na Tesa, com a poble, és el germà pobre de Marratxí. (Isabel)
El “camí roig” pertany a Aviació AENA i les faroles han estat arreglades diferents vegades i sempre han estat rompudes per “gamberros”.(Sebastià Frau, regidor)

No vull aparcament a Can Membre. Per què no preparau la plaça de Can Barceló? (És el seu vertader nom i no el de Can Coll). Així l’Ajuntament no hauria de pagar el solar de Can Membre. Hem de tenir sentiments de poble tot fent una gran família. Hem de deixar les coses bé perquè les gaudeixin els nostres néts. (Bernat Cabot)
Jo també som fill d’Es Pla de na Tesa i vull el seu bé. Jo i na Maria Calafat, com a regidors i des de l’Ajuntament, ens esforçam per la seva millora. Fem tot quant podem. Cal també prendre decisions, malgrat no sempre agraden a tothom. No hem de polititzar el tema de Can Membre, del qual es dóna massa informació incorrecta perquè l’Ajuntament encara no ha executat res. Està previst que sigui un espai públic i a Can Barceló hi haurà també aparcament per a 11 vehicles. ( Joan Femenias, regidor)

Sense aparcaments no hi ha comerços. Sense comerços no hi ha vida; basta veure el carrer del Sindicat quan els comerços han tancat. El petit comerç ajuda a conservar el poble. (Miquel Vidal)
Totalment d’acord en que el petit comerç ajuda a conservar el poble. Cal, però crear hàbits de consum en aquest sentit. Seria bo, mitjançant una enquesta, destriar on acudeix la gent, per exemple, a comprar el pa, a la perruqueria... i dissenyar una estratègia comercial adient. (Joana Ma. Petrus, professora de la UIB)

Primerament vull dir que la primera nota que va córrer sobre Can Membre fou feta i distribuïda per un grup de joves del poble. Demanam excuses per no haver-la signada, però ara la reivindicam. La nota posterior del Partit Popular ens acusa de fer demagògia, però volem dir que els joves també ens sentim poble, que volem més qualitat de vida, que no volem tants cotxes. Estam d’acord que des de l’Ajuntament es prenguin decisions, però aquestes han de ser positives. A més, els joves patim moltes deficiències: hem demanat mil vegades tenir un local més acceptable (Agraïm al rector que ens cedeixi un lloc de la parròquia i voldríem que l’Ajuntament el milloràs). Els joves per jugar a futbol hem d’anar a un altre poble (Miquel Cabot)

L’aparcament a Can Membre no és oportú. Poden ser canviades les normes subsidiàries? (Teatre)
Sí, l’Ajuntament pot canviar les normes subsidiàries. (Juli Alba, tècnic)

Em present com a regidor del PSM, a l’oposició dins el Consistori. Les decisions municipal són determinades per l’equip de govern, no per tots els regidors. Record altres assumptes que també afecten a Es Pla de na Tesa: el polígon de serveis de Son Llebre (actualment aturat al Consell de Mallorca), la circulació de vehicles pel carrer Weyler, el projecte, promogut per l’Ajuntament, d’urbanitzar la zona que va des de l’escola fins a Ca s’Anglès. Hem de conservar els nuclis històrics de Marratxí. (Joan Francesc Canyelles, regidor)
Avui el nucli més conservat i amb més caràcter de poble és Es Pla de na Tesa. (Joana Ma. Petrus, professora de la UIB)
La urbanització de darrera l’escola va ser aprovada a les normes subsidiàries de 1999 i és actualment demanada per una majoria de propietaris afectats. (Representant de l’Ajuntament)

Jo, com a propietari d’unes terres de la zona, afirm que això últim no és veritat. També vull afegir que —si vol— l’Ajuntament pot entendre’s amb GESA per soterrar l’electricitat al carrer Weyler, com ho ha fet al carrer Trinitat de Pòrtol. (Tolo Munar)
El soterrament s’ha fet a una extensió nova de Pòrtol; així pertoca fer-ho per llei. A més, l’Ajuntament no té mitjans econòmics suficients per envestir el soterrament a tot Marratxí. (Sebastià Frau, regidor)

Per al·lusions i com a representant de la propietat de Can Membre vull informar del cas. Hem tingut repetits contactes amb l’Ajuntament. A una primera reunió se’ns exigí la cessió o venda del terreny. Ens hi negàrem. L’Ajuntament ens anuncià que obriria, doncs, un expedient d’expropiació. Davant aquesta amenaça van escriure-li una carta on demanàvem almenys l’accés lliure al porxo i la conservació de la propietat de l’hortet. Hi establíem un preu de venda per 600.000 euros (hi posàrem un preu dissuasori). Ahir ens reunírem novament a l’Ajuntament i aquest afirmà que no podríem conservar la propietat de l’hortet. Demanàrem quines garanties donava perquè l’hortet mai no sigui suprimit. Però l’Ajuntament no pot garantir aquesta continuïtat. Davant això, hem decidit mantenir-ne la propietat. No aprofitàrem per edificar-hi durant els 12 anys quan era possible fer-ho. Volem conservar aquest lloc com ha estat durant 200 anys. (Miquel Crespí)

Per part de l’Ajuntament se’ns diu que l’aparcament ha estat demanat per la gent. Quina gent el demana?. On és aquesta gent? A més, perquè l’Ajuntament no empra els diners que vol destinar a la compra de Can Membre a necessitats urgents que té el poble? (Teatre)
La gent ha demanat l’aparcament. Aquí solament hi ha 60 persones i el poble en té més de dues mil. (Sebastià Frau, regidor)

Crec que és prou clara la unanimitat que es manifesta avui aquí. NO VOLEM APARCAMENT A CAN MEMBRE; VOLEM UN POBLE PER A LES PERSONES I NO PER ALS COTXES. (Francesc Gomis)
o (NOTA. La gent s’aixecà i se n’anà. Un regidor quedà amb la paraula a la boca)



DIARIO DE MALLORCA (18-4-2009) (http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009041800_3_455446__Part-Forana-vecinos-Tesa-expresan-rechazo-construccion-aparcamiento-solar-Membre)

Los vecinos de Es Pla de na Tesa expresan su rechazo a la construcción de un aparcamiento en el solar de Can Membre.

MIQUEL BOSCH. Marratxí. Los vecinos de Es Pla de na Tesa mostraron su total disconformidad con la construcción de un parking en el solar de Can Membre, situado en el Camí de Can Frontera, en la charla celebrada en el templo parroquial.
El técnico municipal explicó que el solar de 750 metros cuadrados estaba catalogado como actuación aislada en las NNSS, y que actualmente no hay ningún proyecto firme. “Unicamente se estudia hacer una plaza conservando los árboles, con plazas de aparcamiento”.
Un representante de los comerciantes quiso dejar claro que ellos no habían solicitado la construcci6n del aparcamiento.
La intervención que hizo subir la tensión fue la del regidor de Contratación Sebastián Frau, que dijo que era el pueblo de Es Pla de na Tesa quien había solicitado el parking y que allí “únicamente había unas 60 personas de las más de 2.000 que tiene el núcleo”. (Diario de Mallorca, 18 abril 2009)


Comentari a la nota de premsa del “Diario de Mallorca”

La fotografia no demostra l’assistència real de públic; només s’hi veu una part del temple.
No diu que la biblioteca municipal (on estava programada la xerrada) quedà desbordada de gent.
No diu que el temple parroquial fou assumit d’urgència i quedà quasi ple amb més de 120 persones.
No diu res de la magnífica exposició que féu la professora de la Universitat sobre la segona part també anunciada de la xerrada “... i una visió urbanística de futur per al poble” .
No diu que també els veïns i les veïnes exposaren i reclamaren a l’Ajuntament moltes altres millores: voravies accessibles, transport fluït, locals suficients per a la joventut, disposar per a aparcament tota la plaça de Can Barceló, aturar altres urbanitzacions dins el poble ...
No diu que les intervencions de la gent foren espontànies, explícites i unànimes (malgrat haver de pujar a parlar a la trona) davant uns representants del Consistori que no es mostraren prou sensibles al que la gent demanava.
No diu que dues persones del Consistori no obriren boca (A més, una regidora és del poble).
No diu que fou una vertadera assemblea popular de civisme, participació i diàleg.
No assenyala que, en general, els representants municipals es mostraren allunyats del que la gent exposava i reclamava. Es posaren sovint “a la defensiva”.
Posteriorment molts comentaris de gent del poble ha vist l’assemblea com un nou camí de progrés i convivència.

Cap comentari: